Cal reconèixer que aquest format de Champions aporta un plus d’emoció interessant, i que ha aconseguit captar molta més atenció que en altres èpoques. El punt culminant va ser aquest passat dimecres. El Barça començava amb un gol en contra i tretzè a la classificació i acabava guanyant i ascendint fins a la 5a posició. Per contra el Madrid començava en el grup d’escollits per estalviar-se la següent ronda, perdia contra el Benfica i amb la combinació de resultats que es va produir, queia fins al purgatori, com l’Atlético de Madrid, on es trobarà de nou amb el Benfica de Mourinho. Per cert, Athlétic Club i Vila-real, directes a l’infern.
O sigui, dels equips de la Liga que juguen la Champions, només el Barça es classifica entre els 8 primers, però és que en aquest grup hi ha, a més del Barça, un representant de la Bundesliga, un de la Primeira Liga i cinc de la Premier. I això fa pensar. Són més bons els anglesos que la resta d’europeus? No necessà riament perquè al final els resultats de la selecció anglesa de futbol no són ni molt menys espectaculars. Tenen més diners? Indubtablement. A part d’una organització més eficient i uns estadis que acostumen a estar plens, el cert és que les lliures esterlines abunden amb escreix a la Premier i això els permet equips molt més competitius. I veient això és obligatori posar en valor, encara més, l’aposta que el Barça ha fet històricament per la Masia.
I, a propòsit d’Europa, també confesso que tinc la sensació que el Barça necessita millorar en defensa per a poder ser-hi competitius de debò. Confiança total en l’equip, no cal dir-ho, però a Europa al darrere encara patim massa.