Començo amb una obvietat, les pilotes boten, però no voten. En canvi els socis no només tenen el dret a fer-ho, sinó que en certa manera també en tenen la responsabilitat. El vot no és obligatori, per descomptat, però si insistim que el Barça té uns propietaris que són els seus socis, i això és sagrat, implicar-se en l’elecció de qui ha de regir els destins del Barça en els propers cinc anys esdevé un deure moral.
Avui em venia al cap una circumstà ncia que va succeir a les primeres eleccions que guanya Núñez. En una entrevista prèvia a les eleccions Cruyff va carregar molt durament contra Ariño, el favorit en aquelles eleccions, i Rexach va anunciar que votaria per Núñez, que acabaria guanyant per un escàs marge de vots. Encara que pugui semblar estrany amb els ulls d’ara, Cruyff va afavorir l’elecció de Núñez. Després cruyfisme i nunyisme han sigut dos dels “ismes� més enfrontats al club. Aquesta anècdota és oportuna per reforçar la necessitat que els professionals que treballen per al club són els primers que han de ser neutres en una contesa electoral. I que, encara que els resultats siguin bons, ningú pot oblidar que el Barça avui té un context econòmic, social, reputacional, patrimonial i també nacional (català , és clar) que no es pot obviar.
Molta gent coincideix en afirmar que els “ismes� han fet mal al club, fins i tot en els millors moments esportius. I els “ismes� sempre són unipersonals. Potser seria bo que, a més del component esportiu, el projecte de club, en tots els seus à mbits, tingués un protagonisme decisiu en aquestes eleccions.